La nostra assessora respon a l’enquesta de LinkedIn del més de febrer sobre els riscos climàtics més rellevants en entorns urbans
A Wattega impulsem una cultura de coneixement compartit per transformar l’expertesa tècnica en criteri aplicable als projectes. En aquesta línia, la nostra assessora en certificacions LEED, Giulia Molinari, ha aprofundit en un debat clau: quins riscos climàtics estan marcant l’agenda de l’edificació i com podem dissenyar i operar perquè els actius siguin més resilients quan les condicions reals s’endureixen.
El repte ja no és només “complir” una certificació, sinó assegurar el rendiment real de l’edifici davant episodis extrems.
El següent article respon a l’enquesta de Linkedin que es va fer des del compte corporatiu de Wattega aquest mes de febrer, en el marc de les certficiacions ambientals. La pregunta sobre “quin risc climàtic creus que acostuma a quedar més infravalorat en el disseny dels projectes sostenibles”, amb tres opcions de resposta, va rebre 19 vots, on el 58% de l’audiència va respondre a favor de pluges intenses i inundació, el 37% va apuntar a la qualitat de l’aire exterior i finalment, només el 5% va optar per les onades de calor.
Pluja intensa i inundació: de “drenar” a dissenyar amb el cicle natural de l’aigua
És coherent que pluges intenses i inundació (58%) liderin les respostes. En un context com Barcelona, aquest risc s’ha d’abordar com a resiliència i adaptació climàtica: no es tracta només de “gestionar cabals”, sinó de salvaguardar la seguretat de les persones i mantenir el projecte operatiu quan els episodis són més extrems, contribuint alhora a un balanç hídric local més positiu.
Això implica canviar el paradigma: passar de “drenar” a gestionar integralment el cicle de l’aigua, reproduint tant com sigui possible el funcionament natural anterior a la urbanització.
Criteri general recomanat: prioritzar solucions basades en la natura i actuar tan a prop com sigui possible d’on cau la pluja:
- Superfícies permeables i sistemes que redirigeixin l’aigua cap a zones de retenció i infiltració.
- SUDS, laminació, infiltració, paviments drenants, bioretenidors i cobertes verdes per reduir l’escorrentia que entra al clavegueram.
- Quan sigui viable, captura i reutilització (reg o usos no potables) i, en paral·lel, reducció de la demanda d’aigua potable a origen.
Resultat: menys volum i menys pic de cabal enviat a la xarxa, i més resiliència en episodis intensos.
Qualitat de l’aire exterior: equilibri salut–energia amb dades d’operació
La qualitat de l’aire exterior (37%) també és una qüestió d’adaptació perquè obliga a trobar un equilibri salut–energia. Per mantenir una bona qualitat de l’aire interior sense incrementar innecessàriament el consum, cal:
- Filtració ben dimensionada
- Ventilació modulada per demanda
- Monitoratge continu per confirmar el rendiment real (no només el càlcul de projecte) i ajustar l’operació quan l’aire exterior empitjora
A més, és clau reduir emissions a origen: materials i acabats de baixes emissions milloren la qualitat de l’aire interior i la salut sense haver de “compensar” amb més ventilació i més energia.
Onades de calor: primer disseny passiu, després tecnologia eficient
Tot i que les onades de calor (5%) no han estat la prioritat del vot, apunten al mateix repte de fons. A escala d’edifici, convé prioritzar disseny passiu intel·ligent i adaptatiu i controls operatius flexibles abans d’“afegir la màquina”. Quan el bioclimatisme es treballa des del principi, baixa la demanda energètica i el projecte respon millor en episodis de calor.
Quan la refrigeració sigui inevitable, la clau és que sigui altament eficient i electrificada, amb electricitat d’origen renovable. I amb temperatures més altes, guanya pes la selecció de materials baixos en emissions, perquè alguns compostos poden volatilitzar-se més i afectar la qualitat de l’aire interior. A escala urbana, això es complementa amb la xarxa de refugis climàtics com a infraestructura d’adaptació.
Conclusió: el risc infravalorat és la pluja intensa
La conclusió és clara: el risc més infravalorat, fins i tot amb molts vots, és el de pluges i intensitat, perquè sovint es dona per “resolt” i és just on es posa a prova si s’ha dissenyat per a condicions normals o per a episodis extrems.
En aquest sentit, LEED v5 és un marc especialment útil perquè parteix d’una avaluació de riscos climàtics i obliga a convertir-la en mesures verificables en operació: gestió de pluja i resiliència del lloc (solucions basades en natura i control d’escorrentia) i una qualitat d’aire interior demostrable (estratègia + dades de monitoratge), connectant-ho amb energia perquè el projecte funcioni quan les condicions reals s’endureixen.
